Més d’un centenar de convidats van donar el seu punt de vista durant la Setmana del Vi Català de l’INCAVI del 9 al 15 de novembre. En total van ser més de 30 hores d’entrevistes, tertúlies, taules rodones, tastos online, debats i programes culturals relacionats amb el vi. Si no vas poder-ho seguir a fons, revisa ara les 10 opinions més transcendents, de la mà d’experts en el sector que van ser a la taula.
“El vi català no ha estat mai tan bé com ara”
Josep Roca, sommelier i copropietari d’El Celler de Can Roca, el millor restaurant del món.
“El vi català es mou a dues velocitats. Una és aquesta mirada potent, de motor, d’indústria del vi. L’altre mirada és l’acústica, sentida, de palpitar el terra i mirar l’ampolla, que hi ha ara mateix en aquesta nova generació de viticultors que, probablement amb menys estructura, però amb molt de sentit i amb una gran càrrega ecològica, es projecta i mostra un territori, un paisatge, una filosofia, un esperit, un estil de vi mediterrani, des d’aquest tarannà tan nostre.
El món del vi viu un moment esplèndid per projectar-nos, perquè hem eixamplat els horitzons del nostre país, l’hem mostrat en tota la diversitat: de nord a sud, des dels Pirineus a Terres de l’Ebre, a la Ribera d’Ebre, la Terra Alta… Connectant els territoris que abans estaven més desconnectats, de Ponent a Llevant. Una mirada fantàstica: des dels Pirineus, el Pallars, fins el Cap de Creus, fa un joc molt interessant de varietats de sòls, de subsòls, de riqueses, de tarannàs, de redescobriment de totes les condicions geo-climàtiques. Més enllà de les DOs, que endrecen, ordenen i projecten, hi ha una part molt potent de reinterpretar el panorama vitícola, de què passava abans de la fil·loxera per intentar recuperar allò què havíem sigut abans i que som ara per representar-nos davant del món”
“La pandèmia passarà, però el futur del vi català el tenim de cara”
Salvador Puig, director general de l’INCAVI
“La pandèmia passarà. El futur està de cara per seguir amb aquesta línia. Durant la crisi del 2008 el sector va ser resilient. Va incrementar l’exportació i gairebé no va tancar cap celler. En altres moments molt durs hem sabut adaptar-nos. Si incorporem els canvis, segur que ens sortirem. Tenim les eines i tenim els vins, tenim Denominacions d’Origen molt dinàmiques. Amb tot això estarem capacitats per seguir en aquesta línia tan positiva.
Ara fa deu anys, el consum de vi català a Catalunya era del 18%. Ara ens hem situat en un 41%, gràcies a la feina conjunta dels cellers, les Denominacions d’Origen i l’INCAVI. Hem anat fent passos petits. Amb la campanya ‘Gaudeix del que és bo: vi català” hem volgut donar valor al que molta gent ha descobert fa poc: que som un país vitivinícola, que no tenim res a envejar a d’altres llocs del món, com assegurava Josep Roca. A partir d’ara hauríem de fer passos més grans i fer un salt de dos dígits en el consum de vi català a Catalunya, connectant amb la sostenibilitat i la proximitat, que són valors que han de fer forat i s’han de quedar”.
“Si no invertim en producte de proximitat ens espera un futur molt negre en l’alimentació”
Toni Massanés, gastrònom i director general de la Fundació Alícia.
“Necessitem la restauració de proximitat. Necessitem el productor de proximitat. I necessitem el comerç de proximitat. Aquesta crisi ha cremat els petits, però els grans tenen molts diners, i estan esperant. Si els grans interessos compren els restaurants que no poden aguantar, els comerços, els productors… tindrem un futur molt negre pel que fa a l’alimentació i a la gastronomia. No només comprometrem el paisatge i el territori, sinó que les passarem ‘canutes’ per menjar en el futur. Ho hem de fer per nosaltres. No per ser unes bones persones, solidàries amb els productors, els restauradors i els botiguers… No! Quan hi hagi un oligopoli, i a més no siguin d’aquí i els importen zero, les passarem ‘canutes’. Si pensem que estalviar sempre és la prioritat ens oblidem de la posteritat, que és la sostenibilitat. Sempre és la mirada. Tenir aquesta mirada és la definició d’intel·ligència.
“Hi ha zones de Catalunya que estarien a nivell de qualsevol lloc del món, però moltes altres no”
Sara Pérez, vitivinicultura al Priorat
“A nivell pur i dur de què hi ha dins d’una ampolla de vi, potser sí que tenim un bon nivell a Catalunya. Hi ha factor humà, paisatge, història, innovació, disrupció…. Hi ha tot de zones que estarien a nivell de qualsevol lloc del món, però moltes altres no. 800 anys catalogant sòls, això no ho tenim a Catalunya! Depèn de com ens ho vulguem plantejar. Si som capaços de fer comunitats per fer vins de cada racó, comunitats on tinguem coses a dir entre nosaltres, què tenim a cada zona, i poder aportar què som al món. Per poder dir “nosaltres som això, perquè volem” amb la mateixa capacitat de girar o de donar la benvinguda a les noves generacions.
“En uns mesos podríem tenir dos nous vins de finca a Catalunya, un Penedès i un Empordà”
Xoan Elorduy, Cap de Servei de Viticultura, Enologia i Ampelografia de l’INCAVI
“En aquest moment estem treballant en dues sol·licituds que tenim en curs. Si acabem de comprovar que compleixen amb tots els requisits, limitacions i controls que té aquesta categoria tindrem dos nous vins de finca en uns mesos. Els expedients més avançats corresponen a la una zona de l’Empordà i a una del Penedès.
Els ‘Vins de Finca Qualificada’ (que així es com s’han de dir segons la nova Llei de Vitivinicultura) són vins que es produeixen en unes zones molt determinades, amb unes característiques climàtiques, de plantació de vinyes, de sistema de conreu, de producció de vi i també de reconeixement d’aquest vi en el mercat. Pel celler aquest és un reconeixement molt lent, perquè ha d’estar molts anys al mercat i s’ho ha d’haver treballat molt i també perquè el seu terroir ha de ser molt específic. Sumem dues entrades: el terroir i el vi. És un procés molt llarg. Els cellers ho pateixen. I només 12 ho han aconseguit”.
“Hem sabut donar més protagonisme a la terra que a la marca”
René Barbier, viticultor al Priorat, propietari de Clos Mogador.
“L’origen dels ‘Vins de Finca’ va sorgir del Priorat. Volíem donar més protagonisme al terroir de Catalunya i menys a les marques. Una mica com a la Borgonya. Un lloc és el protagonista. Les mans que el treballen poden ser diferents. Però el lloc és el que queda. Això es va pensar també en oposició als ‘Grandes Pagos’, que justament feien el contrari, perquè les marques s’apoderaven del terroir. Si les marques s’apoderen del terroir mai serà una realitat. En canvi si el terroir està per sobre de les grans marques, aquest queda i mai es podrà deslocalitzar. Això fa que tot el món del vi es valori. Un dels problemes que tenim al nostre país és que els vins són més barats que els de qualsevol altre lloc del món és perquè no valorem terres que són millors que d’altres o que tenen una personalitat diferent. Els Vins de Finca van néixer perquè des del Priorat vam demanar ajuda a l’INCAVI perquè ens ajudés a revaloritzar les terres del nostre país.
Crec que cal revisar els criteris dels ‘Vins de Finca’, simplement pel recel que no sigui acabi sent un club elitista. La gent de la terra ha de reconèixer, no el vi del René, sinó que el Clos Mogador representa una zona i se senten identificats amb ella. Hem d’estudiar encara més cada terra per donar evidències del que estem dient, que no siguin paraules, encara que tinguem el reconeixement mundial. Hem de poder explicar el Priorat com un ‘buorgignon’ explica la seva terra, sense imitar ningú. El valor de la terra donarà valor a tota la resta dels vins d’un país”.
“A les xarxes socials un celler petit es pot posar al mateix nivell que una multinacional”
Mariola Dinarès, periodista, SMM i directora del programa “Popap” de Catalunya Ràdio.
“A les xarxes es poden ensenyar molts productes, però el vi va molt més enllà perquè pot explicar moltes coses. Té una història i pot parlar de persones, de territori, de paisatges, de sensacions,… Aquest gran ventall és ideal per explicar a les xarxes. Això sí, vull fer campanya perquè els cellers s’ajudin de tècnics per portar les xarxes socials. És veritat que amb poc es pot aconseguir molt. Però s’ha de fer una bona comunicació. No ha de ser desigual. Has de tenir les teves paraules clau definides i una estratègia. La persona que et faci aquesta comunicació ha d’entendre i estimar el teu vi. Encara que siguis un petit celler, perquè ets pots posar al mateix nivell que una multinacional.
Sempre reivindico els creadors de continguts a les xarxes. Està molt estigmatitzat: “oh, aquell youtuber, aquell influencer”… a veure. Prou ja de dir que fan tonteries, de rebre insults, d’acusar-los de fer postureig. Són els grans comunicadors del s. XXI i són els que generen negoci. El que s’ha de fer ara és organitzar-ho amb els codis de conducta de la publicitat. Les xarxes estan una mica fora de mare. Perquè un creador de continguts parli de manera natural no vol dir que això no li costi… Has de tenir energia per comunicar, has d’estar de bon humor, has de tenir un guió i una idea que connecti. Tot això sembla fàcil, però fins i tot fer un tuit de 140 caràcters ha d’estar ben fet!”
“Nosaltres venem passió i vendre-la a través d’un mòbil és molt complicat”.
Frank Margenat, propietari de l’Oller del Mas (DO Pla de Bages)
“La diferència (abans i després del covid) és abismal. L’enoturisme representava un 40% de la facturació i ara no és ni un 2%. La compra de vi és impulsiva. Tastes un vi, el veus a la botiga, te’n recordes, vius aquella experiència i vols endur-te una mena de record. Quan has de comprar premeditadament, online o trucant al celler, gairebé prefereixes anar a una botiga, una distribuïdora o una web on puguis contrastar amb diferents cellers. En el nostre cas la venda es dilueix molt més. A més, amb grups reduïts les visites no són rendibles. Sense turistes estrangers és molt difícil. La capacitat adquisitiva també es veu minvada per les famílies. El preu mig de vendes baixa i no tens el retorn que hauries de tenir en una situació normal.
Podem provar-ho tot. No ens hem de quedar amb la sensació de no haver-ho fet, perquè el personal hi és. Pots perdre poc i potser hi guanyes. De tota manera és un sector que ven passió. I vendre passió a través d’un mòbil és molt complicat. Al final tens una cosa que és la terra, la vinya,… i explicar tot això a través d’una pantalla… És una complicació afegida a les moltes que ja teníem en la nostra feina”.
“El novell és una bona porta d’entrada per les persones que no han tastat mai el vi”
Jaume Martí, soci i director general d’Agrícola Sant Josep
“Durant els últims 10 anys s’ha anat veient que hi havia diversos cellers que volien tractar el novell de manera diferenciada. No tant com treure un vi a corre-cuita, sinó fer un vi més pensat per consumir durant la temporada, acotant la producció, buscant un estil on la fruita sigui molt evident. El fil conductor que ens ha unit els cellers que formem part de la campanya i l’INCAVI, a qui hem anat engrescant perquè hi posi més recursos, és buscar un terme més precís a l’ús del novell. Hi havia frases fetes com “Sant Martí, mata el porc i enceta el vi”. Al principi vam alimentar-nos de totes aquestes dites populars, de la feina que s’havia fet l’INCAVI i un grup de botiguers, amb un relat construït.
De les primeres accions que vam fer va ser un decàleg, amb un calendari, una definició que era més que jove en una escala d’edat. Un vi que té un estil propi. Als cellers quan obrim un dipòsit de vi novell ens ve una sensació de fruita molt exagerada. Reivindicar també la temporalitat del seu consum. Després d’uns mesos aquesta sensació de fruita i frescor tan pura s’escapa, però el vi continua sent molt bo. També expliquem que pot ser un bon vi per fer un primer tast, perquè és amable. Per aquelles persones que mai han tastat vi, el novell seria una bona porta d’entrada. Aquest any no podrem fer la festa. A veure si la podem recuperar. Per això el paper de les botigues i dels restaurants és molt important, perquè el producte arribi al públic final.”.
“La Setmana del Vi Català és una reivindicació que fa sentir viu el sector”
Teresa Jordà, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
“Hem de seguir pedalant i reivindicant-nos sempre. L’afectació directe als cellers és abismal. Hi ha molts ciutadans del país que aprecien les meravelles de vins que elaborem i que l’han seguit comprant, tot i que no tenim molts motius per celebrar. Amb pandèmia o sense hi hem de ser, reivindicant l’esforç dels pagesos. És un departament petit, però sempre reivindiquem que el vi és alimentació, que certifica origen i paisatge: el que realment som amb la nostra singularitat. Hem estat al costat del sector. Hem donat ajudes, les seguirem donant i en seguirem reclamant a la resta de governs. Esperem muscular-nos més en el futur, perquè l’alimentació som un sector essencial i hem de fer molta més promoció de la que fins ara hem fet. En moments de dificultat hem de garantir que els pagesos, els elaboradors i els cellers segueixin bategant i respirant. Això és essencial. Actes com els de La Setmana del Vi Català crec que és una reivindicació que ens fa sentir vius, que ens anima, que ens permet explicar moltes coses, fer tastos de la immens varietat i riquesa que tenim al sector… De totes les debilitats que tenim i aquesta és molt ‘heavy’ hem de trobar oportunitats encara que siguin molt petites.