La pandèmia ha capgirat la realitat, però alguns dels canvis que ha provocat han vingut per quedar-se. Aquesta és una de les conclusions en què estan d’acord tots els presidents de les DOs catalanes i la DO Cava. Tot i les dificultats, el consumidor ha sabut apreciar els valors que fan únics els vins catalans: qualitat, proximitat i sostenibilitat, en una àmplia paleta d’estils i gammes. A La Setmana del Vi Català n’hem parlat amb tots els presidents.
EL 2020 no ha estat fàcil, però serà recordat com un any històric. Les 11 Denominacions d’Origen Catalanes i l’INCAVI han impulsat la campanya conjunta “Gaudeix del que és bo: vi català”, que incentiva el consum de vi del país entre el públic nacional. Durant la Setmana del Vi Català, que ha organitzat l’INCAVI els 12 presidents de DO (incloent la DO Cava) han reivindicat els valors de la campanya: qualitat, proximitat i sostenibilitat, per reivindicar la diversitat de productes.
“El més important és donar valor al producte”, resumeix Xavier Pié, president de la DO Catalunya. Per ell o hi ha “una garantia més absoluta” pel consumidor que saber que cada gotim de raïm té la certificació del seu origen garantida. La traçabilitat que aquell vi surt d’una vinya catalana, d’una zona certificada, amb una exigència de qualitat molt alta.
Durant la pandèmia, la DO Cava ha impulsat un dels seus canvis més importants: aprovar la zonificació (que permetrà a cada ampolla etiquetar en funció del seu lloc d’origen) i un augment de l’envelliment mínim de cada producte, amb una nova segmentació. “El cava no és un escumós qualsevol: és de qualitat i per això ha de tenir una normativa molt exigent”, assegura el president de la DO Cava, Javier Pagès. El cava tindrà una de les normatives més exigents del món.
Una revolta que també han emprès les Denominacions d’Origen més petites, com Alella, que vol trobar més visibilitat. “Som la DO més pròxima de Barcelona però encara som la gran desconeguda per a molta gent”, es lamenta el president de la DO Alella, Quim Batlle. Pràcticament tots els cellers de la DO fan viticultura ecològica. En els darrers anys han reivindicat la recuperació de varietats tradicionals com la pansa blanca o la mataró.
El Penedès també vol convertir-se en “la DO de Barcelona”. “Estem a mitja hora de Barcelona -apunta el president, Joan Huguet– Barcelona és molt gran i la DO Penedès, també”. El públic que s’escapa a fer enoturisme i a trepitjar territori pot trobar la major oferta enoturística del país, amb més d’un centenar de cellers que reben visites diàriament i un paisatge allunyat de les grans ciutats.
L’Empordà també és una de les grans destinacions d’enoturisme, amb la Costa Brava. Tot i així el president de la DO Empordà, Xavier Albertí adverteix que “no volem convertir-nos en un parc temàtic”. Els vins de l’Empordà es consumeixen majoritàriament entre el públic local, de Girona i comarques, amb una gran projecció a Barcelona i al món. L’Empordà defensa el seu sentit de pertinença.
Aquesta singularitat és la bandera de la DO Terra Alta. “Som la més garnatxera del món”, assegura el president, Joan Arrufí. La Terra Alta té un 80% de producció d’aquesta varietat, entre la garnatxa blanca, el seu gran estàndard (un terç de tot el món), la garnatxa negra i la garnatxa peluda. Els vins han guanyat en prestigi i reconeixements. Cada vegada hi ha més presència de turistes que volen conèixer el territori.
Altres territoris també han construït la seva personalitat singular a través d’una varietat insígnia: com el trepat a la Conca de Barberà. El seu president, Bernat Andreu, també destaca la pàtina de la comarca. “Mentre la majoria de cellers privats complim els trenta anys, la Conca és el bressol del cooperativisme de Catalunya i Espanya (la més antiga de tot l’estat és la de Barberà de la Conca). No queda cap cooperativa a la Conca que no hagi complert els 100 anys”.
Una de les DO amb més territori, Costers del Segre, viu a cavall entre l’enorme riquesa i la dificultat per explicar-la. La pandèmia ha estat una gran oportunitat per seduir el públic local. “A la gent de Lleida li costa entendre que lo seu és el millor. Ens costa autoestimar-nos”, assegura Tomàs Cusiné. Tot i així pel president de la Do Costers del Segre, amb aquesta varietat de climatologies, som “la DO més diversa per fer una carta de vins de Lleida”.
La DO Tarragona també vol explotar el seu origen mil·lenari. “Tarragona té un nom molt potent: des dels romans que feien el vi de la Tarraco”, recorda el president de la DO, Vicenç Ferré. “Som la DO on va començar tot. Ho tenim tot i ens ho hem de creure. Treure’ns el complex”. La nova junta, formada per pagesos i elaboradors molt joves, també ha fet canvis durant el covid-19, amb un plec de condicions que reconeix gairebé tots els tipus de vins: des de dolços a ancestrals i estan impulsant una Ruta del Vi de la Do Tarragona.
El Pla de Bages també ha fet una aposta per l’enoturisme, amb una ruta pròpia que uneix els cellers amb el paisatge de la comarca. El president de la DO Pla de Bages, Joan Soler, es mostra orgullós del “patrimoni de milers de quilòmetres de pedra seca, amb 4.000 barraques de vinya i centenars de tones construïdes a peu de vinya. Aquest patrimoni vitivinícola que lliga una cultura mil·lenària de tradició i paisatge, amb vins que tenen un gust propi i divers.
Aquest origen també és un dels punts més forts de la DOQ Priorat, que durant l’any de la pandèmia ha seguit desenvolupant l’ambiciós projecte de “Els noms de la terra”, un projecte perquè cada ampolla de vi del Priorat pugui referenciar la vinya singular d’on surt, com en altres grans regions vinícoles del món. El president, Salustià Àlvarez, argumenta que “el Priorat té petits indrets on cada varietat hi escau bé”. Per això defensa que “aquesta és l’autèntica identitat. Jo em quedo amb el cupatge, que és la garnatxa i la carinyena amb mil coses més”.
Al costat, la DO Montsant està fent un esforç titànic per convertir-se en una referència en la sostenibilitat. La presidenta, Pilar Just, l’única dona al capdavant d’una DO a Catalunya, raona que “la sostenibilitat ens fa estar més arrelats al nostre territori, perquè mires amb uns altres ulls tot el que t’envolta”. S’esforcen per ser respectuosos i intentar que es reflecteixi en els seus vins.
Un kharma que s’ha notat especialment en aquest any tan dur a nivell de vendes. Amb una part de la restauració tancada durant mesos, la venda directa als consumidors ha ajudat al sector a prestigiar els valors de la qualitat, la proximitat i la sostenibilitat.