Ser digital o no ser: aquesta és la qüestió a les xarxes socials del vi després de la pandèmia

Feia anys que el vi tenia una presència molt important a les xarxes. Però va haver de ser un confinament obligatori a les cases el que v demostrar que la comunicació a les xarxes del vi és imprescindible. En una taula rodona a la Setmana del Vi Català, organitzada per l’INCAVI, hem escoltat l’opinió de Mariola Dinarès, presentadora del programa ‘Popap’ de Catalunya Ràdio i Social Media Manager; Meritxell Falgueras, comunicadora i sommelier; i Maria Bassegoda, directora de l’agència Luma Digital, experta en continguts digitals. 

Prop del 80% de cellers catalans tenen perfil a Instagram. Gairebé la meitat, també a Facebook i Twitter. Són encara molt pocs el que estan a Tiktok, o altres xarxes menys transitades per adults. La decisió de donar-se d’alta ha augmentat un 15% durant els mesos de confinament. Els pocs cellers que encara resistien la temptació han acabat caient. “Serem digitals o no serem”, sentencia Maria Bassegoda cofundadora de l’agència Luma, especialitzada en comunicació del vi i la gastronomia. “A Instagram un celler petit que faci una bona feina pot tenir més seguidors que una multinacional”, assegura Mariola Dinarès. La directora del programa Popap, de Catalunya Ràdio feia anys que aconsellava a tot tipus de professionals que tinguessin web i xarxes socials. La pandèmia li ha donat la raó. “En el món del vi encara hi ha molt camp per córrer”, considera. Meritxell Falgueras és una experta en comunicar el vi a la ràdio, els diaris i la televisió. Des de fa un temps també a internet, on reuneix milers de seguidors a les xarxes. “Després d’anys de treballar amb caps que em deien com havia de comunicar ara sento que tinc una llibertat total, que m’he tret el corsé, i això em fa molt feliç”. Les xarxes són un canal únic per a parlar de vi a gent a qui li interessi escoltar-ho. I cada vegada són més.

Les xarxes estimen els relats i el vi en té

“El vi té moltes coses bones per a les xarxes socials”, raona Mariola Dinarès, que també és Social Media Manager, una guru dels consells per a gent que necessita comunicar a través d’internet. “El vi té una història; persones, paisatges, territoris, sensacions…”, destaca la periodista. “El que més m’agrada de les xarxes -afegeix Bassegoda- és que la comunicació no és tècnica, com sí que passa en un celler o una botiga de vins, sinó que hi ha una certa anarquia, on cadascú fa el que vol”. Hi ha una frescor que no existeix en d’altres àmbits, especialment en els programes de les grans televisions, on tenen pressupostos astronòmics impossibles per la gran majoria de cellers. “A la tele s’acaba el programa i te’n vas, en canvi a les xarxes hi sóc sempre”, destaca Meritxell Falgueras. Allà la comunicació de masses arriba a un públic molt ampli, bona part del qual no ha posat la tele per sentir a parlar de vi, i que rep una sèrie de missatges més formals. A Instagram no passa.

Del ‘sobrinity manager’ al professional

En canvi per  una part de la gent que inverteix en campanyes de vi, Instagram no gaudeix del mateix reconeixement que els canals tradicionals. “Hi ha cellers a qui les xarxes els les porta el nebot o el cunyat -explica la directora de Luma- però si volen calendaritzar, buscar paraules clau, saber a quin públic dirigir-se, amb quin to, quines paraules i amb quines imatges potser necessitaran un consell professional”. És una tendència que ja té nom: ‘sobrinity manager’. És un equivalent a fer-te el pa, arreglar el cotxe o arrebossar la paret de la casa. Un ‘do it yourself’ en el món de les xarxes. Sembla que tothom s’hi atreveixi, però sense tenir en compte els resultats (i sobretot les hores dedicades). “”Si t’ho curres tens resultats”, explica Falgueras. A Instagram el seu perfil (@winesandthecity) té més de 15.000 seguidors. Durant els mesos de confinament assegura que els va doblar. “Reivindiquem els creadors de continguts! Ai, aquell youtuber o aquell influencer, que si l’insulten, que si fa postureo… Són els grans comunicadors del segle XXI!”, sentencia Dinarès. Els experts valoren la feina d’explicar un concepte difícil en pocs segons, com passa amb les stories d’Instagram o els vídeos curts de Tik-Tok.

Els ‘live’ són matadors

“Durant el confinament hi havia desenes de propostes per veure vídeos en directe cada tarda”, recorda Mariola Dinarès. El ‘boom’ va durar un temps. De mica en mica els cellers van anar veient que allò era “una feinada”, considera Dinarès. “I a sobre ho haig de fer gratis!” Molts van entendre que les xarxes són un ofici en hores i dedicació que estan fets per professionals. “La gent em diu ‘Què bé que ho fas’ -explica Falgueras- Però han d’entrendre que darrera d’un vídeo hi ha un guió i una gran preparació”. Els comunicadors cuiden dels seus fills, van sense maquillar, i no es desperten cada dia amb la inspiració suficient per fer vídeos que vegin milers de persones. Per algunes persones és una feina retribuïda amb la que viuen. Per altres pot ser un hobby. “Rebo peticions per treballar gratis d’algunes empreses i de vegades els dono un cop de mà. Però després no et tenen en compte quan es tracta de contractar un professional de la comunicació”. En alguns casos hi ha abusos, aprofitats i fins i tot cellers que demanen pagar a canvi d’ampolles. La majoria de bancs no les accepten per pagar la hipoteca.

Les xarxes no són una botiga (només)

El 2020 ha estat un any terrible pels cellers. Primer per les pèrdues econòmiques generades pel tancament de la restauració (aproximadament un 60% d’ampolles es venen al canal HORECA) i després pels efectes de les plagues al camp, que han causat pèrdues en les collites, especialment en els cultius ecològics. Això els ha obligat a donar-se d’alta a les xarxes o a accelerar l’activitat buscant un canal alternatiu a la venda de vins. “Les xarxes no són per clients, són pel públic en general -explica Maria Bassegoda- N’hi ha que són clients, però la majoria, no. No és un lloc per començar a vendre, és un lloc per explicar el què fas i seduir-los”.   

Com fer bon vi i bones xarxes

Les expertes que van participar a la taula rodona de l’INCAVI animaven els cellers a fer xarxes. “Vull fer molta campanya perquè s’ajudin de tècnics professionals”, recalcava Dinarès. Ara bé, amb uns quants consells i unes hores per davant el consell és posar-s’hi i veure com anaven les publicacions. “Després de la pandèmia encara he trobat molts cellers que posen en dubte l’ús de les xarxes, i de la pàgina web – es lamenta Bassegoda- però jo crec que o ets digital o no seràs”. Falgueras recomana estudiar l’audiència, combinar comunicacions professionals amb d’altres de més personals, fer publicacions regulars, fins i tot amb un calendari i fer “prova-error” per saber les coses que més agraden a la teva audiència. Ah! I tenir idees pròpies, com el barnús d’Ada Parellada o la cuina de Nandu Jubany.

Pin It on Pinterest