Si ets dels que creus que un vi es pot escoltar, i encara millor si és amb música no et perdis la llista de cançons que han elaborat a tres mans el Vijazz Penedès, el Vinyasons i el Festival Terrer. Durant La Setmana del Vi Català Televisió la comunicadora Patrícia de Golferichs ha demanat a Max Margalef, president de l’Acadèmia Tastavins Penedès; Màrius McGuinnes, fundador del Vinyasons i Blai Rosés, responsable del Terrer que posessin música a diferents estils de vi. L’any en què més hem enyorat els festivals i la música en directe acaba amb una playlist perquè gaudeixis del vi fins que tornin a celebrar-se amb normalitat. Perquè el vi… també és cultura!
Un vi blanc jove, per obrir boca, que sigui fresc, afruïtat i que refresqui l’esperit.
Undecided, per la Sant Andreu Jazz Band.
Max Margalef proposa un tema de jazz interpretat per una joveníssima Elsa Armengou a la trompeta, que contrasta amb dos grans figures consolidades com Wycliffe Gordon i Jesse David al trombó i al saxo alt. Una orquestra jove, dirigida per Joan Chamorro, descobridor de talents com Andrea Motis i Èlia Bastida.
Màrius McGuinnes proposa un clàssic del brit-pop. “Un rotllo desenfadat i divertit” per gaudir d’un vi blanc jove.
Magalí Sare. Venim a aquest món.
Blai Rosés es decanta per aquesta cantautora, tot i que reconèixer que no ha estat fàcil. “Els blancs del Priorat i del Montsant poden ser joves, però com ella tenen molt de caràcter”.
Un vi blanc amb criança, amb fruita evolucionada, que sigui fresc, però persistent.
“Un dels millors intèrprets que tenim a la terra”, assegura Max Margalef. Creu que aquesta peça és un “producte de criança, treballat, que lliga bé amb notes intenses i molt persistents”.
Tot i que en anglès grape és raïm, la proposta de Màrius McGuinnes és només fer una “clucada d’ullma mitges”, perquè una “grapefruit” és una aranja. “És un tema que m’encaixa molt bé”.
Nuria Graham. Smile on the grass.
“Aquesta cantautora va bé amb blancs o amb negres”, precisa Blai Rosés. Tot i que creu que aquest tema, extret del disc “Docs” (2017) pot ser una bona combinació.
Un vi negre jove: afruitat, amb una mica de sotabosc i espècies.
Madeleine Peyroux. Dance me to the end of Love.
Una de les grans veus del jazz, que va ser fa uns anys al Penedès. “Justament era el tipus de vins que li agraden”, explica el president de Tastavins Penedès. “Peyroux va quedar molt enamorada de la gamma de vins d’aquest tipus que fem al Penedès”.
Felix Rossy quintet. Back & Forth.
“Molt canyero, molta tralla, molt de ‘subidón”, assegura Màrius McGuinnes d’aquest quartet que van ser ak Vinyasons fa dues edicions, el 2017.
Blai Rosés ho té molt clar: “el vi jove és senzill, honest i sincer”. Per això proposa aquest tema de Guillem Roma. Per ell “és una cosa bonica i senzillada, carregada de sentits i de llum”.
Un vi negre de guarda: amb estructura, potent, amb notes de tabac i de cuir
Diana Krall. The boy from Ipanema.
Una versió al clàssic “The girl from Ipanema”, cantada per una dona. “Al Vijazz volem donar un missatge per les dones i pel jazz femení”, pensa Margalef.
Popularitzada per Chavela Vargas, aquesta versió de la cantant catalana, inclosa al seu disc “Llunàtics”, és “una passada” per Màrius McGuiness. “Té aquests greus tan potents i amb un negre amb aquesta estructura és perfecte”.
Carles Viarnès. Ecos (selecció de temes)
En el seu darrer disc el pianista, “acarona i et va portant a racons interior i del paisatge”, segons Blai Rosés. “Els vins de guarda del Priorat demanen escoltar-los i aquest piano t’acarona”. És un ritual que recomana combinar-los amb qualsevol dels seus darrers discs.
Un escumós brut nature: fruita blanca, madura, amb bombolles ben integrades.
Jamie Cullum. Dont’ stop the music.
“Us heu fixat en què al principi hi ha uns plats que sembla que sigui un escumós?”, pregunta Max Margalef. Cullum és efervescència i dóna el missatge “que no pari la música… ni el vi!”.
Maurice Ravel. String quartet in F Major.
Per Màrius McGuinnes aquesta peça de música clàssica és “súper lluminosa”. No us perdeu la part de la peça en què el ‘pizzicato’ “quan forces la corda de la guitarra amb els dits”, perquè va molt bé amb un escumós.
Andrea Motis. Samba de um minuto.
“La samba és lleugeresa amb un punt de frenesí”, assegura Rosés. Per això creu que combina bé amb un escumós. “És una col·laboració de la cantant catalana amb artistes brasilers i es nota com Andrea Motis sap interpretar la màgia dels ritmes brasilers”.
Un rosat, amb ànima de blanc o de negre, que sigui un vi de l’amor.
Andrea Motis. Un rabo de nube.
Torna Andrea Motis. Aquest cop amb una cançó allunyada del seu repertori, d’edició limitada. “La vaig escoltar quan estava embarassada de la seva filla i crec que va molt bé amb un rosat: sopar amb la persona que estimes…”. Per Margalef creu que “triomfa amb tothom”.
The Hanfris Quartet. Make’em Laugh.
Interpretada per primera vegada el 1962 al musical “Singing in the rain” s’ha fet popular arreu del món i especialment al teatre: “és un dels musicals mítics de Broadway”, assegura McGuinnes. Aquest quartet, que és un habitual del Vinyasons, li dóna “espurna i vivacitat”.
Per Blai Rosés un rosat seria perfecte amb qualsevol cançó d’aquest artista. “Un pop metafísic: una mescla de pop-rock sintètic i suau”.
Els festivals, en el seu any més difícil
El cançoner s’ha fet durant l’espai “El vi català és rock and roll”, presentat per la comunicadora Patrícia de Golferichs, durant La Setmana del Vi Català Televisió. Els representants dels tres festivals han viscut un 2020 ple de contrastos.
“Us esperem a tots el 2, 3 i 4 de juliol a Vilafranca”, assegura Max Margalef. L’edició del 2020 es va suspendre, després d’estudiar diferents formats, perquè “no s’esqueia un esdeveniment amb poca gent”. El 2019 es van reunir més de 55.000 persones i es van servir més de 74.000 copes de vins i escumosos del Penedès. “La nostra aposta és per la qualitat”, resumeix el president de l’Acadèmia Tastavins. Per això des del 2013 porten referències mundials a Vilafranca, amb entrada gratuïta però amb l’interès que els assistents hi consumeixin “el producte de qualitat i el territori del Penedès”.
El Vinyasons espera que el 2021 sigui l’any de la reinvenció. “Després d’una pausa obligada, ara ens agradaria reconvertir-ho en una història anual, més enllà de l’estiu, mantenint els concerts de petit format”. El Vinyasons va néixer com una manera original i innovadora de portar música clàssica als cellers, i des del 2013 va despertar un gran interès, sobretot al Penedès. Després d’un procés expansiu a l’Empordà i el Priorat, el 2021 volen seguir amb la línia consolidada a tot el país, sempre “en petit format, amb un màxim d’entre 50 i 150 persones”.
L’únic dels tres festivals que s’ha pogut celebrar l’any de la pandèmia és el Terrer. “L’hem fet en dos caps de setmana quan normalment durava tres mesos a la tardor”, explica Blai Rosés. Això els ha fet imposar una cadència prussiana a un festival que caracteritzat pel “ritme del Priorat”. De cara a l’any que ve somnien un festival amb màniga curta, perquè “molts dels habituals ens diuen que treuen l’abric de l’armari per venir al Terrer”. El públic ha estat molt respectuós amb totes les mesures de seguretat i les ha assumit amb naturalitat. La comarca és dura, plena de contrastos, de freds indòmits i de calor extremes. El Terrer va néixer per posar un escenari de música al Priorat, “Un marc incomparable per fer-hi qualsevol cosa”. En aquest cas, reivindicar paisatge i patrimoni en “una de les comarques més petites i incomunicades del país”.